Quina és la possibilitat d’aplicar coneixements de la bioenginyeria, la intel·ligència artificial o altres disciplines en la millora humana? Podem utilitzar la ciència i la tecnologia per millorar-nos físicament, mental, emocional i, fins i tot, moralment?
Si hi ha un acord en la lluita contra les malalties, l'envelliment i educar, per què no hi ha també acords per tal de millorar-ho tot plegat a partir de l'edició genètica dels futurs infants? Hi ha un deure moral d'evitar-los patiment o esforços desproporcionats quan tot es pot fer més fàcil? La fina línia entre teràpia i millora, però també entre factibilitat present i ciència-ficció, requereix una reflexió sobre què és desitjable, per què i, sobretot, qui ho desitja per a qui.
Posar límits en l'àmbit humà és una altra manera d'emmarcar la legitimitat del que es pot fer. Quins són aquests límits? Qui els posa? A l'abast de qui estaran? A més del que el transhumanisme proposa, cal afegir les preguntes pels procediments (com es fa i paga) i els impactes socials, econòmics, polítics, mediambientals que tot això comportarà. Anem cap a una nova bretxa entre humans i posthumans? Ens calen raons, per sospitar, per arriscar i raons per limitar.
En aquesta conferència hi han participat Julian Savulescu i, com a moderadora, Mònica Terribas.
