Home

StreamingBarcelona s'ha encarregat d'emetre en directe la roda de premsa on Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, ha presentat alguns dels espectacles de circ del festival d'aquest any.

El Ayuntamiento de Barcelona, la Asociación Araguaia y la Fundación Pedro Casaldáliga celebraron un homenaje conjunto a Pedro Casaldáliga en la ciudad de Barcelona. El acto fue presentado por los periodistas Mònica Terribas y Antoni Bassas, y contó con la participación de los actores Eduard Fernàndez, Clara Segura y Núria Valls, así como de la artista catalano-brasileña Priscila Barbosa.

La palabra directa, clara y siempre lúcida de Casaldáliga fue la protagonista, acompañada al piano por el músico Carles Cases y flanqueada por decenas de testigos que trabajaron con él y le conocieron profundamente, procedentes de todo el mundo.

Presentació de l'edició del 2021 de la Sala Barcelona, amb Daniel Granados, Delegat de Drets Culturals de l'Ajuntament de Barcelona, i Carmen Zapata, genet de l'Associació de Sales de Concerts de Barceona (ASACC). 

StreamingBarcelona s'ha encarregat de retransmetre en directe el concurs “Presenta la teva tesi en 4 minuts”, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i les 12 universitats catalanes, amb el suport de la Generalitat de Catalunya. 

Les tesis finalistes tractaven temes tan diversos com ara la vida de les neurones; la realitat augmentada aplicada al tractament de pacients amb demència; la cura de les persones grans que pateixen de soledat no desitjada; el disseny i síntesi de proteïnes morfogenètiques òssies; la psicosomatització; l’exercici físic i la cardiopatia congènita; l’objecció de consciència en l’avortament; o la medicina de precisió en pacients amb apnea de la son i síndrome coronari agut. Un total de 5 tesis s’hi van exposar en català, 4 en castellà i 3 en anglès.

L’Ajuntament ha publicat el llibre “Comerç de Barcelona. Sempre a prop”, la crònica del que ha estat l’any llarg de pandèmia en el sector del comerç i la restauració. El volum, escrit per Rafael Pradas, fa un repàs de les vivències per les quals han passat els professionals del sector i recorda els diferents moments, des del mes de març de 2020 quan la prioritat era garantir l’abastiment de la població assegurant les mesures de protecció sanitàries fins al moment de retorn lent i progressiu al que havia estat el dia a dia habitual del comerç.

El diumenge 20 de juny vam retransmetre en directe l’homenatge de la ciutat de Barcelona al dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. Van participar en l'acte l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la filla de l’homenatjat, Carlota Benet, i els dramaturgs Sergi Belbel i Josep M. Miró.

Durant l’homenatge es van poder veure alguns vídeos relacionants amb la vida de Benet i Jornet, i també algunes lectures dramatitzades, en les veus de Jordi Boixaderas, Emma Vilarasau i Lluís Soler. La música en directe va anar a càrrec dels pianistes Albert Guinovart i Andreu Gallén, en un acte conduït pel director teatral Toni Casares. 

El dijous, 17 de juny, a l’Espai LAB de la Virreina va tenir lloc la roda de premsa de presentació del 42, el nou Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona. La presentació va estar a càrrec del tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, i el comissari del nou festival, Ricard Ruiz Garzón. Amb la creació del 42, Barcelona, Ciutat Literària de la UNESCO, amplia la seva extensa oferta de festivals literaris, integrada entre d’altres pels dedicats a la novel•la negra i la poesia.

La primera edició del 42 tindrà lloc del 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona, i inclou la creació d’uns nous premis literaris per guardonar les obres més destacades del gènere. Aquest és l’únic festival literari de pes dedicat a les literatures no realistes a Catalunya, i a l’estat espanyol només n’hi ha un altre de comparable, el Celsius, d’Avilés. Prop d’un centenar d’autors i autores del gènere fantàstic d’arreu del món han confirmat ja la seva assistència al nou esdeveniment barceloní, una dada reveladora de l’expectació generada.

StreamingBarcelona es va encarregar d'emetre en directe la presentació del CoNCA de l'Avaluació estratègica del Museu d’Arqueologia de Catalunya (2016-2020), a càrrec de Vinyet Panyella, presidenta del Consell.

Posteriorment es va realitzar un col·loqui amb el títol “Patrimoni i territori: el suport a l’acció local”, que va comptar amb les intervencions de Marta Prevosti, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Vicens, president de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i Josep Giralt, director del Museu de Lleida. La xerrada va ser conduida pel gestor cultural Jaume Forés.

Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, va presentar en roda de premsa alguns dels espectacles de creació i museus del festival d'enguany, acompanyat de Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni, i Anna Ramírez, directora de Teixit Cultural. 

Escenario-Plató Virtual: Reuniones remotas en escenarios digitales

Utilizando la tecnología para ESCENARIOS VIRTUALES para simular que los ponentes están en el mismo plató (virtual), aunque están realmente en localizaciones remotas y distintas entre sí, el pasado 15 de junio 2021 realizamos un streaming en directo, a través de la productora Grupo Ric y para Fundación redGDPS Diabetes, titulado "Un nuevo escenario en el paciente con diabetes: el eje cardio-renal".

StreamingBarcelona es va encarregat d'emetre la roda de premsa on Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, va presentar els espectacles de les sales de proximitat del festival d'enguany, acompanyat de Daniel Granados, delegat dels Drets Culturals de l'Ajuntament de Barcelona.

Ens enfrontem a un desafiament mundial sense precedents: protegir tots els països del virus que ha paralitzat el planeta. Amb solidaritat i cooperació globals, podem superar-los. La ciència té la capacitat única de transformar la nostra societat; hem vist, ara més que mai, com les col·laboracions científiques internacionals han desafiat l'avenir de la nostra espècie durant aquesta pandèmia.

La història, una vegada més, ens ensenya que som més efectius i rellevants si empoderem a les persones perquè donin suport a la transformació científica i social a la qual aspirem totes i tots junts.

En aquest diàleg hi han participat Rosalía Arteaga Serrano, Núria Montserrat, Claudia Arteaga Serrano, Ernesto Kahan i, com a moderadora, Cecilia Kindelán Amorrich.

Hi ha vida al Sistema Solar més enllà del nostre planeta? Què sabem sobre les probabilitats de trobar vida en altres mons? Que ens diu la recerca actual sobre exoplanetes? Arribarem algun dia a detectar vida en aquests mons llunyans? Podem crear vida als nostres laboratoris? La ciència-ficció s'ha avançat i ens permet reflexionar sobre aquestes possibilitats?

Explorarem aquestes i altres qüestions amb una visió interdisciplinària, a mig camí entre la ciència i la literatura, amb la participació de Cristina Xifra i Estrany, Juli Peretó, Sara Walker, Guillem Anglada-Escudé i, com a moderador, Ricard Solé.

Descobrir altres vides més enllà del nostre planeta seria una revolució científica i intel·lectual sense precedents en la nostra percepció de la naturalesa i de l'Univers. Com podem establir el context en què podria transcórrer la vida a l'Univers? Veiem, un cop més, que per assolir aquest objectiu és fonamental adoptar un enfocament multidisciplinari, ja que els nombrosos factors que intervenen abasten àrees de coneixement tradicionalment separades entre si.

Per abordar aquesta i altres qüestions en aquesta taula rodona hi han participat Ellen S. Baker, Ignasi Ribas i, com a moderadora, Sonia Fernández-Vidal.

El dissabte 12 de juny, a l'Estació inferior del Funicular del Tibidabo, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el cinquè tinent d’Alcaldia i president de PATSA, Albert Batlle, acompanyats de la directora del Parc d’Atraccions Tibidabo, Rosa Ortiz, van fer el primer viatge del nou funicular La Cuca de Llum i, un cop al cim del Tibidabo, van realitzar la foto inaugural acompanyats de les famílies convidades a la inauguració.

La Cuca de Llum suposarà un gran impuls pel Tibidabo i per a tota la ciutat, ja que recupera un transport emblemàtic per a la ciutat, i implica una reordenació del transport a la muntanya per aconseguir una mobilitat sostenible. Neix amb una doble funció: ser la primera experiència del Parc i el principal accés al cim.

Quina és la possibilitat d’aplicar coneixements de la bioenginyeria, la intel·ligència artificial o altres disciplines en la millora humana? Podem utilitzar la ciència i la tecnologia per millorar-nos físicament, mental, emocional i, fins i tot, moralment?

Si hi ha un acord en la lluita contra les malalties, l'envelliment i educar, per què no hi ha també acords per tal de millorar-ho tot plegat a partir de l'edició genètica dels futurs infants? Hi ha un deure moral d'evitar-los patiment o esforços desproporcionats quan tot es pot fer més fàcil? La fina línia entre teràpia i millora, però també entre factibilitat present i ciència-ficció, requereix una reflexió sobre què és desitjable, per què i, sobretot, qui ho desitja per a qui.

Posar límits en l'àmbit humà és una altra manera d'emmarcar la legitimitat del que es pot fer. Quins són aquests límits? Qui els posa? A l'abast de qui estaran? A més del que el transhumanisme proposa, cal afegir les preguntes pels procediments (com es fa i paga) i els impactes socials, econòmics, polítics, mediambientals que tot això comportarà. Anem cap a una nova bretxa entre humans i posthumans? Ens calen raons, per sospitar, per arriscar i raons per limitar.

En aquesta conferència hi han participat Julian Savulescu i, com a moderadora, Mònica Terribas.

L'exercici de l'activitat científica comporta unes regles inherents als seus procediments i metodologies. No seguir-les suposa la corrupció de l'activitat amb tot el que aquesta comporta. 

Hi ha moltes temàtiques involucrades en la integritat de la recerca. Les maneres de publicar en les revistes científiques, si es fa pagant o no i a quins preus, a transparència en els processos per a seleccionar persones candidates o articles, el reconeixement a les aportacions dels investigadors i investigadores en una recerca cooperativa, etc. Pero la integritat de la recerca demana anar més enllà de perseguir el plagi, la tergiversació de resultats o la mala gestió dels conflictes d'interès. 

En aquesta taula rodona hi van participar Jordi Camí, Joan Manuel Del Pozo, María Blasco i, com a moderadora, Núria Terribas i Sala.

Qui ha de prendre les decisions col·lectives que ens afecten a tots i a totes? Enfront del model dominant de deixar aquestes decisions en mans dels polítics (professionals) han sorgit crítiques que reclamen que aquestes decisions les pugui prendre la ciutadania, persones expertes o fins i tot les màquines dotades d’intel·ligència artificial. 

Quins són alguns avantatges i desavantatges de cada model i en quines circumstàncies preferim que siguin els uns o els altres qui prengui les decisions?

En aquest diàleg hi van participar Ernesto Ganuza, Juan Antonio Rodríguez Aguilar i Patricia García-Espín.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició Ciència fricció, les filòsofes Donna Haraway i Vinciane Despret conversaran sobre com construir relats que teixeixin noves aliances entre els humans i la resta d’espècies vives en un planeta abocat a un futur incert.

En un planeta malalt, on la vida corre un perill creixent d’extinció, l’espècie humana ha de canviar el relat de la seva suposada superioritat. Avui sabem que la interdependència de les espècies és un element clau de la vida, però en la mirada occidental el món natural segueix presentant-se com una realitat aliena amb la qual només ens relacionem des de la domesticació i el control.

En aquest debat hi van participar Donna Haraway, Vinciane Despret, Christian Alonso, Inés Macpherson i, com a moderadora, María Ptqk.

Els desplaçaments dels límits entre formats, àmbits i contextos està a l'ordre del dia en les pràctiques de la comunitat que representa les interseccions entre arts, ciències i tecnologies. 

Des d'aquestes pràctiques interdisciplinàries, els reptes constants als quals s'enfronten  els museus i centres mitjançant els seus espais expositius, arxius, col·leccions o esdeveniments de tota mena centraran aquesta trobada. 

Van participar en aquest debat Christiane Paul, Oliver Grau, José Luis De Vicente i, com a moderadora, Eva Sòria.

Existeix un mode de coneixement específic que és l'artístic i no té res a veure amb el coneixement científic ni el tecnològic, tot i que pot tenir alguns punts en comú que fan possible una fèrtil interrelació. Aquest serà l'objecte d'aquesta trobada en la qual debatrem, amb persones científiques, tecnòlogues, artistes i filòsofes, sobre els aspectes essencials al voltant de la investigació i producció de les pràctiques que creuen les arts amb les ciències, les tecnologies i la societat. 

Van participar en aquesta taula rodona Remedios Zafra, Mónica Bello, Gerfried Stocker, Michela Magas i, com a moderador, Pau Alsina.

Els humans han transformat el món de forma profunda. Amb la invenció del foc, la manipulació i creació d'eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació dels animals, les nostres limitacions com a éssers vius han estat superades per la possibilitat d’alterar la natura. Amb la revolució de la informació i la genètica molecular, les possibilitats de l'enginyeria dels sistemes vius s'han fet cada cop més tangibles. Amb els començaments del segle XXI sorgeixen noves formes de modificar cèl·lules i circuits cel·lulars que donen lloc a una nova revolució: la de la biologia sintètica. Comença una nova etapa on podem abordar malalties fins ara intractables o crear biorobots dissenyats a la carta. Quins són els límits?

En aquesta converça hi van participar Michael Levin, Ron Weiss, Núria Montserrat i, com a moderador, Michele Catanzaro.

El cervell és una de les grans fronteres del coneixement. La complexitat de les computacions que pot realitzar encara supera amb diferencia l'ordinador més potent del món. Per això el disseny de noves tecnologies que operin a la velocitat del cervell són imprescindibles per entendre el seu funcionament i per desenvolupar tractaments adients quan l’òrgan emmalalteix.

La llum està emergent com una gran solució a aquest problema. La seva alta velocitat i el ventall de longitud d'ones existents s’usen ja per modificar l'activitat de circuits neuronals i per activar fàrmacs. En combinació amb nous materials superconductors com el grafè, la llum i la fotofarmacologia tenen un gran potencial per esdevenir les noves tecnologies que permeten, finalment, que la medicina personalitzada arribi al tractament de malalties psiquiàtriques i neurològiques.

En aquest debat hi van participar Victòria Puig, Jose A. Garrido i, com a moderador, Pere Estupinyà.

A la taula rodona organitzada per IRB Barcelona es va parlar del present i el futur de la recerca en càncer de mama. Hi van participar Roger Gomis, cap del Laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer, IRB Barcelona i fundador Inbiomotion S.L.; Aleix Prat, cap del Departament d’Oncologia, Hospital Clínic, professor Titular de la Universitat de Barcelona (UB), cap del Grup de Genòmica Translacional i Teràpies dirigides a Tumors sòlids (IDIBAPS) i president de SOLTI; Anna Giannoni, pacient de càncer de mama; i, com a moderadora, la periodista Lídia Heredia.

StreamingBarcelona es va encarregar d'emetre en directe la roda de premsa on Ada Colau i Jordi Puigneró van presentat els nous autobusos ecològics (elèctrics i híbrids) que s'incorporen a la flota de TMB.

El dimecres 9 de juny, al Pati del Palau de la Virreina, el Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, va fer pública la proposta guanyadora per programar el festival BAM, dins de les festes de la Mercè, per a les properes quatre edicions amb possibilitat de renovació d’un any més. La nova direcció del BAM també va etsar present a la roda de premsa.

En les darreres dècades s’ha produït un increment important del consum d'aliments ecològics. Aquests aliments s'associen a una major cura del medi ambient i a una alimentació més saludable, tant pel canvi de dieta que els sol acompanyar com pel seu perfil nutricional. Però, quines evidències científiques existeixen sobre tot això? 

En aquesta taula es va debatre sobre l'alimentació ecològica, els avantatges ambientals, nutricionals i de salubritat que comporta, i la percepció que en tenen les persones consumidores. 

Van particippar en el debat la María Dolores Raigón, Nicolás Olea, Guillermo Tamburini Beliveau, Laura Sánchez i, com a moderadora, Marina Di Masso Tarditti.

El 2009, l'Institut de Resiliència d'Estocolm (SRC) va desenvolupar el concepte de “límits planetaris”. Dins d’aquest concepte s’identifiquen set límits biofísics que, si els sobrepassem, poden posar en perill la vida en el nostre planeta. Un d’ells és el canvi climàtic, en el qual, la forma com produïm i consumim aliments juga un paper clau. Els sistemes alimentaris contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 21% i un 37%. És necessari reduir aquesta contribució i, alhora, desenvolupar sistemes resilients capaços d'alimentar-nos de manera sostenible i saludable. 

En aquesta conferència es va parlar de la relació entre canvi climàtic i nutrició en el marc dels límits planetaris. Hi van participar Cristina Tirado i, com a moderadora, Marta G. Rivera Ferre.

L'estudi de l'oceà és com un paradigma científic, ja que comprendre el seu funcionament requereix l'aportació de múltiples camps de coneixement, des de les ciències experimentals, de la vida i les humanitats, fins a les noves tecnologies. 

En aquesta Taula Rodona es parlará de com l'oceà tempera, produeix, recicla i emmagatzema. Com l'activitat de l'ésser humà modifica aquestes funcions? Quines poden ser les solucions als problemes actuals? Com podem trobar propostes per a un futur més respectuós i clamar el compromís dels diferents agents implicats? Totes aquestes preguntes i més les respondran en un debat en Josep Lluís Pelegrí, Isabel Cacho, Federico Mayor Zaragoza, Lydia Chaparro i, com a moderador, Jaume Vilalta i Casas.

El món dels virus, o virusfera com s’anomena en ciència, és un sistema altament complex que té unes implicacions radicals en l'equilibri de tots els ecosistemes del planeta. De fet, avui sabem que els virus es troben a l'origen de la vida, són clau en regular el clima planetari i en són, en gran manera, el motor de l'evolució. Alguns són necessaris per a la nostra vida. D'altres han enfonsat imperis.

En aquest debat hi intervindran Santiago Elena, Susanna Manrubia, Esteban Domingo i, com a moderaora, Núria Jar.