Els desplaçaments dels límits entre formats, àmbits i contextos està a l'ordre del dia en les pràctiques de la comunitat que representa les interseccions entre arts, ciències i tecnologies.
Des d'aquestes pràctiques interdisciplinàries, els reptes constants als quals s'enfronten els museus i centres mitjançant els seus espais expositius, arxius, col·leccions o esdeveniments de tota mena centraran aquesta trobada.
Van participar en aquest debat Christiane Paul, Oliver Grau, José Luis De Vicente i, com a moderadora, Eva Sòria.
Existeix un mode de coneixement específic que és l'artístic i no té res a veure amb el coneixement científic ni el tecnològic, tot i que pot tenir alguns punts en comú que fan possible una fèrtil interrelació. Aquest serà l'objecte d'aquesta trobada en la qual debatrem, amb persones científiques, tecnòlogues, artistes i filòsofes, sobre els aspectes essencials al voltant de la investigació i producció de les pràctiques que creuen les arts amb les ciències, les tecnologies i la societat.
Van participar en aquesta taula rodona Remedios Zafra, Mónica Bello, Gerfried Stocker, Michela Magas i, com a moderador, Pau Alsina.
Els humans han transformat el món de forma profunda. Amb la invenció del foc, la manipulació i creació d'eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació dels animals, les nostres limitacions com a éssers vius han estat superades per la possibilitat d’alterar la natura. Amb la revolució de la informació i la genètica molecular, les possibilitats de l'enginyeria dels sistemes vius s'han fet cada cop més tangibles. Amb els començaments del segle XXI sorgeixen noves formes de modificar cèl·lules i circuits cel·lulars que donen lloc a una nova revolució: la de la biologia sintètica. Comença una nova etapa on podem abordar malalties fins ara intractables o crear biorobots dissenyats a la carta. Quins són els límits?
En aquesta converça hi van participar Michael Levin, Ron Weiss, Núria Montserrat i, com a moderador, Michele Catanzaro.
El cervell és una de les grans fronteres del coneixement. La complexitat de les computacions que pot realitzar encara supera amb diferencia l'ordinador més potent del món. Per això el disseny de noves tecnologies que operin a la velocitat del cervell són imprescindibles per entendre el seu funcionament i per desenvolupar tractaments adients quan l’òrgan emmalalteix.
La llum està emergent com una gran solució a aquest problema. La seva alta velocitat i el ventall de longitud d'ones existents s’usen ja per modificar l'activitat de circuits neuronals i per activar fàrmacs. En combinació amb nous materials superconductors com el grafè, la llum i la fotofarmacologia tenen un gran potencial per esdevenir les noves tecnologies que permeten, finalment, que la medicina personalitzada arribi al tractament de malalties psiquiàtriques i neurològiques.
En aquest debat hi van participar Victòria Puig, Jose A. Garrido i, com a moderador, Pere Estupinyà.
A la taula rodona organitzada per IRB Barcelona es va parlar del present i el futur de la recerca en càncer de mama. Hi van participar Roger Gomis, cap del Laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer, IRB Barcelona i fundador Inbiomotion S.L.; Aleix Prat, cap del Departament d’Oncologia, Hospital Clínic, professor Titular de la Universitat de Barcelona (UB), cap del Grup de Genòmica Translacional i Teràpies dirigides a Tumors sòlids (IDIBAPS) i president de SOLTI; Anna Giannoni, pacient de càncer de mama; i, com a moderadora, la periodista Lídia Heredia.
StreamingBarcelona es va encarregar d'emetre en directe la roda de premsa on Ada Colau i Jordi Puigneró van presentat els nous autobusos ecològics (elèctrics i híbrids) que s'incorporen a la flota de TMB.
El dimecres 9 de juny, al Pati del Palau de la Virreina, el Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, va fer pública la proposta guanyadora per programar el festival BAM, dins de les festes de la Mercè, per a les properes quatre edicions amb possibilitat de renovació d’un any més. La nova direcció del BAM també va etsar present a la roda de premsa.
En les darreres dècades s’ha produït un increment important del consum d'aliments ecològics. Aquests aliments s'associen a una major cura del medi ambient i a una alimentació més saludable, tant pel canvi de dieta que els sol acompanyar com pel seu perfil nutricional. Però, quines evidències científiques existeixen sobre tot això?
En aquesta taula es va debatre sobre l'alimentació ecològica, els avantatges ambientals, nutricionals i de salubritat que comporta, i la percepció que en tenen les persones consumidores.
Van particippar en el debat la María Dolores Raigón, Nicolás Olea, Guillermo Tamburini Beliveau, Laura Sánchez i, com a moderadora, Marina Di Masso Tarditti.
El 2009, l'Institut de Resiliència d'Estocolm (SRC) va desenvolupar el concepte de “límits planetaris”. Dins d’aquest concepte s’identifiquen set límits biofísics que, si els sobrepassem, poden posar en perill la vida en el nostre planeta. Un d’ells és el canvi climàtic, en el qual, la forma com produïm i consumim aliments juga un paper clau. Els sistemes alimentaris contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 21% i un 37%. És necessari reduir aquesta contribució i, alhora, desenvolupar sistemes resilients capaços d'alimentar-nos de manera sostenible i saludable.
En aquesta conferència es va parlar de la relació entre canvi climàtic i nutrició en el marc dels límits planetaris. Hi van participar Cristina Tirado i, com a moderadora, Marta G. Rivera Ferre.
L'estudi de l'oceà és com un paradigma científic, ja que comprendre el seu funcionament requereix l'aportació de múltiples camps de coneixement, des de les ciències experimentals, de la vida i les humanitats, fins a les noves tecnologies.
En aquesta Taula Rodona es parlará de com l'oceà tempera, produeix, recicla i emmagatzema. Com l'activitat de l'ésser humà modifica aquestes funcions? Quines poden ser les solucions als problemes actuals? Com podem trobar propostes per a un futur més respectuós i clamar el compromís dels diferents agents implicats? Totes aquestes preguntes i més les respondran en un debat en Josep Lluís Pelegrí, Isabel Cacho, Federico Mayor Zaragoza, Lydia Chaparro i, com a moderador, Jaume Vilalta i Casas.
El món dels virus, o virusfera com s’anomena en ciència, és un sistema altament complex que té unes implicacions radicals en l'equilibri de tots els ecosistemes del planeta. De fet, avui sabem que els virus es troben a l'origen de la vida, són clau en regular el clima planetari i en són, en gran manera, el motor de l'evolució. Alguns són necessaris per a la nostra vida. D'altres han enfonsat imperis.
En aquest debat hi intervindran Santiago Elena, Susanna Manrubia, Esteban Domingo i, com a moderaora, Núria Jar.
En aquesta converça s'han presentat i explicat algunes de les activitats que es portaran a terme durant el Festival Grec de 2021. Pots descobrir totes les activitats i cicles a la página web: https://www.barcelona.cat/grec/es/actividades-del-espectador
No t'ho perdis i viu el Festival Grec de molt a prop!