Home

El dijous, 17 de juny, a l’Espai LAB de la Virreina va tenir lloc la roda de premsa de presentació del 42, el nou Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona. La presentació va estar a càrrec del tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats, i el comissari del nou festival, Ricard Ruiz Garzón. Amb la creació del 42, Barcelona, Ciutat Literària de la UNESCO, amplia la seva extensa oferta de festivals literaris, integrada entre d’altres pels dedicats a la novel•la negra i la poesia.

La primera edició del 42 tindrà lloc del 3 al 7 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona, i inclou la creació d’uns nous premis literaris per guardonar les obres més destacades del gènere. Aquest és l’únic festival literari de pes dedicat a les literatures no realistes a Catalunya, i a l’estat espanyol només n’hi ha un altre de comparable, el Celsius, d’Avilés. Prop d’un centenar d’autors i autores del gènere fantàstic d’arreu del món han confirmat ja la seva assistència al nou esdeveniment barceloní, una dada reveladora de l’expectació generada.

StreamingBarcelona es va encarregar d'emetre en directe la presentació del CoNCA de l'Avaluació estratègica del Museu d’Arqueologia de Catalunya (2016-2020), a càrrec de Vinyet Panyella, presidenta del Consell.

Posteriorment es va realitzar un col·loqui amb el títol “Patrimoni i territori: el suport a l’acció local”, que va comptar amb les intervencions de Marta Prevosti, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Vicens, president de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i Josep Giralt, director del Museu de Lleida. La xerrada va ser conduida pel gestor cultural Jaume Forés.

Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, va presentar en roda de premsa alguns dels espectacles de creació i museus del festival d'enguany, acompanyat de Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni, i Anna Ramírez, directora de Teixit Cultural. 

Escenario-Plató Virtual: Reuniones remotas en escenarios digitales

Utilizando la tecnología para ESCENARIOS VIRTUALES para simular que los ponentes están en el mismo plató (virtual), aunque están realmente en localizaciones remotas y distintas entre sí, el pasado 15 de junio 2021 realizamos un streaming en directo, a través de la productora Grupo Ric y para Fundación redGDPS Diabetes, titulado "Un nuevo escenario en el paciente con diabetes: el eje cardio-renal".

StreamingBarcelona es va encarregat d'emetre la roda de premsa on Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, va presentar els espectacles de les sales de proximitat del festival d'enguany, acompanyat de Daniel Granados, delegat dels Drets Culturals de l'Ajuntament de Barcelona.

Ens enfrontem a un desafiament mundial sense precedents: protegir tots els països del virus que ha paralitzat el planeta. Amb solidaritat i cooperació globals, podem superar-los. La ciència té la capacitat única de transformar la nostra societat; hem vist, ara més que mai, com les col·laboracions científiques internacionals han desafiat l'avenir de la nostra espècie durant aquesta pandèmia.

La història, una vegada més, ens ensenya que som més efectius i rellevants si empoderem a les persones perquè donin suport a la transformació científica i social a la qual aspirem totes i tots junts.

En aquest diàleg hi han participat Rosalía Arteaga Serrano, Núria Montserrat, Claudia Arteaga Serrano, Ernesto Kahan i, com a moderadora, Cecilia Kindelán Amorrich.

Hi ha vida al Sistema Solar més enllà del nostre planeta? Què sabem sobre les probabilitats de trobar vida en altres mons? Que ens diu la recerca actual sobre exoplanetes? Arribarem algun dia a detectar vida en aquests mons llunyans? Podem crear vida als nostres laboratoris? La ciència-ficció s'ha avançat i ens permet reflexionar sobre aquestes possibilitats?

Explorarem aquestes i altres qüestions amb una visió interdisciplinària, a mig camí entre la ciència i la literatura, amb la participació de Cristina Xifra i Estrany, Juli Peretó, Sara Walker, Guillem Anglada-Escudé i, com a moderador, Ricard Solé.

Descobrir altres vides més enllà del nostre planeta seria una revolució científica i intel·lectual sense precedents en la nostra percepció de la naturalesa i de l'Univers. Com podem establir el context en què podria transcórrer la vida a l'Univers? Veiem, un cop més, que per assolir aquest objectiu és fonamental adoptar un enfocament multidisciplinari, ja que els nombrosos factors que intervenen abasten àrees de coneixement tradicionalment separades entre si.

Per abordar aquesta i altres qüestions en aquesta taula rodona hi han participat Ellen S. Baker, Ignasi Ribas i, com a moderadora, Sonia Fernández-Vidal.

El dissabte 12 de juny, a l'Estació inferior del Funicular del Tibidabo, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el cinquè tinent d’Alcaldia i president de PATSA, Albert Batlle, acompanyats de la directora del Parc d’Atraccions Tibidabo, Rosa Ortiz, van fer el primer viatge del nou funicular La Cuca de Llum i, un cop al cim del Tibidabo, van realitzar la foto inaugural acompanyats de les famílies convidades a la inauguració.

La Cuca de Llum suposarà un gran impuls pel Tibidabo i per a tota la ciutat, ja que recupera un transport emblemàtic per a la ciutat, i implica una reordenació del transport a la muntanya per aconseguir una mobilitat sostenible. Neix amb una doble funció: ser la primera experiència del Parc i el principal accés al cim.

Quina és la possibilitat d’aplicar coneixements de la bioenginyeria, la intel·ligència artificial o altres disciplines en la millora humana? Podem utilitzar la ciència i la tecnologia per millorar-nos físicament, mental, emocional i, fins i tot, moralment?

Si hi ha un acord en la lluita contra les malalties, l'envelliment i educar, per què no hi ha també acords per tal de millorar-ho tot plegat a partir de l'edició genètica dels futurs infants? Hi ha un deure moral d'evitar-los patiment o esforços desproporcionats quan tot es pot fer més fàcil? La fina línia entre teràpia i millora, però també entre factibilitat present i ciència-ficció, requereix una reflexió sobre què és desitjable, per què i, sobretot, qui ho desitja per a qui.

Posar límits en l'àmbit humà és una altra manera d'emmarcar la legitimitat del que es pot fer. Quins són aquests límits? Qui els posa? A l'abast de qui estaran? A més del que el transhumanisme proposa, cal afegir les preguntes pels procediments (com es fa i paga) i els impactes socials, econòmics, polítics, mediambientals que tot això comportarà. Anem cap a una nova bretxa entre humans i posthumans? Ens calen raons, per sospitar, per arriscar i raons per limitar.

En aquesta conferència hi han participat Julian Savulescu i, com a moderadora, Mònica Terribas.

L'exercici de l'activitat científica comporta unes regles inherents als seus procediments i metodologies. No seguir-les suposa la corrupció de l'activitat amb tot el que aquesta comporta. 

Hi ha moltes temàtiques involucrades en la integritat de la recerca. Les maneres de publicar en les revistes científiques, si es fa pagant o no i a quins preus, a transparència en els processos per a seleccionar persones candidates o articles, el reconeixement a les aportacions dels investigadors i investigadores en una recerca cooperativa, etc. Pero la integritat de la recerca demana anar més enllà de perseguir el plagi, la tergiversació de resultats o la mala gestió dels conflictes d'interès. 

En aquesta taula rodona hi van participar Jordi Camí, Joan Manuel Del Pozo, María Blasco i, com a moderadora, Núria Terribas i Sala.

Qui ha de prendre les decisions col·lectives que ens afecten a tots i a totes? Enfront del model dominant de deixar aquestes decisions en mans dels polítics (professionals) han sorgit crítiques que reclamen que aquestes decisions les pugui prendre la ciutadania, persones expertes o fins i tot les màquines dotades d’intel·ligència artificial. 

Quins són alguns avantatges i desavantatges de cada model i en quines circumstàncies preferim que siguin els uns o els altres qui prengui les decisions?

En aquest diàleg hi van participar Ernesto Ganuza, Juan Antonio Rodríguez Aguilar i Patricia García-Espín.