Home

StreamingBarcelona es va encarregat d'emetre la roda de premsa on Cesc Casadesús, director del Grec Festival de Barcelona, va presentar els espectacles de les sales de proximitat del festival d'enguany, acompanyat de Daniel Granados, delegat dels Drets Culturals de l'Ajuntament de Barcelona.

Ens enfrontem a un desafiament mundial sense precedents: protegir tots els països del virus que ha paralitzat el planeta. Amb solidaritat i cooperació globals, podem superar-los. La ciència té la capacitat única de transformar la nostra societat; hem vist, ara més que mai, com les col·laboracions científiques internacionals han desafiat l'avenir de la nostra espècie durant aquesta pandèmia.

La història, una vegada més, ens ensenya que som més efectius i rellevants si empoderem a les persones perquè donin suport a la transformació científica i social a la qual aspirem totes i tots junts.

En aquest diàleg hi han participat Rosalía Arteaga Serrano, Núria Montserrat, Claudia Arteaga Serrano, Ernesto Kahan i, com a moderadora, Cecilia Kindelán Amorrich.

Hi ha vida al Sistema Solar més enllà del nostre planeta? Què sabem sobre les probabilitats de trobar vida en altres mons? Que ens diu la recerca actual sobre exoplanetes? Arribarem algun dia a detectar vida en aquests mons llunyans? Podem crear vida als nostres laboratoris? La ciència-ficció s'ha avançat i ens permet reflexionar sobre aquestes possibilitats?

Explorarem aquestes i altres qüestions amb una visió interdisciplinària, a mig camí entre la ciència i la literatura, amb la participació de Cristina Xifra i Estrany, Juli Peretó, Sara Walker, Guillem Anglada-Escudé i, com a moderador, Ricard Solé.

Descobrir altres vides més enllà del nostre planeta seria una revolució científica i intel·lectual sense precedents en la nostra percepció de la naturalesa i de l'Univers. Com podem establir el context en què podria transcórrer la vida a l'Univers? Veiem, un cop més, que per assolir aquest objectiu és fonamental adoptar un enfocament multidisciplinari, ja que els nombrosos factors que intervenen abasten àrees de coneixement tradicionalment separades entre si.

Per abordar aquesta i altres qüestions en aquesta taula rodona hi han participat Ellen S. Baker, Ignasi Ribas i, com a moderadora, Sonia Fernández-Vidal.

El dissabte 12 de juny, a l'Estació inferior del Funicular del Tibidabo, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i el cinquè tinent d’Alcaldia i president de PATSA, Albert Batlle, acompanyats de la directora del Parc d’Atraccions Tibidabo, Rosa Ortiz, van fer el primer viatge del nou funicular La Cuca de Llum i, un cop al cim del Tibidabo, van realitzar la foto inaugural acompanyats de les famílies convidades a la inauguració.

La Cuca de Llum suposarà un gran impuls pel Tibidabo i per a tota la ciutat, ja que recupera un transport emblemàtic per a la ciutat, i implica una reordenació del transport a la muntanya per aconseguir una mobilitat sostenible. Neix amb una doble funció: ser la primera experiència del Parc i el principal accés al cim.

Quina és la possibilitat d’aplicar coneixements de la bioenginyeria, la intel·ligència artificial o altres disciplines en la millora humana? Podem utilitzar la ciència i la tecnologia per millorar-nos físicament, mental, emocional i, fins i tot, moralment?

Si hi ha un acord en la lluita contra les malalties, l'envelliment i educar, per què no hi ha també acords per tal de millorar-ho tot plegat a partir de l'edició genètica dels futurs infants? Hi ha un deure moral d'evitar-los patiment o esforços desproporcionats quan tot es pot fer més fàcil? La fina línia entre teràpia i millora, però també entre factibilitat present i ciència-ficció, requereix una reflexió sobre què és desitjable, per què i, sobretot, qui ho desitja per a qui.

Posar límits en l'àmbit humà és una altra manera d'emmarcar la legitimitat del que es pot fer. Quins són aquests límits? Qui els posa? A l'abast de qui estaran? A més del que el transhumanisme proposa, cal afegir les preguntes pels procediments (com es fa i paga) i els impactes socials, econòmics, polítics, mediambientals que tot això comportarà. Anem cap a una nova bretxa entre humans i posthumans? Ens calen raons, per sospitar, per arriscar i raons per limitar.

En aquesta conferència hi han participat Julian Savulescu i, com a moderadora, Mònica Terribas.

L'exercici de l'activitat científica comporta unes regles inherents als seus procediments i metodologies. No seguir-les suposa la corrupció de l'activitat amb tot el que aquesta comporta. 

Hi ha moltes temàtiques involucrades en la integritat de la recerca. Les maneres de publicar en les revistes científiques, si es fa pagant o no i a quins preus, a transparència en els processos per a seleccionar persones candidates o articles, el reconeixement a les aportacions dels investigadors i investigadores en una recerca cooperativa, etc. Pero la integritat de la recerca demana anar més enllà de perseguir el plagi, la tergiversació de resultats o la mala gestió dels conflictes d'interès. 

En aquesta taula rodona hi van participar Jordi Camí, Joan Manuel Del Pozo, María Blasco i, com a moderadora, Núria Terribas i Sala.

Qui ha de prendre les decisions col·lectives que ens afecten a tots i a totes? Enfront del model dominant de deixar aquestes decisions en mans dels polítics (professionals) han sorgit crítiques que reclamen que aquestes decisions les pugui prendre la ciutadania, persones expertes o fins i tot les màquines dotades d’intel·ligència artificial. 

Quins són alguns avantatges i desavantatges de cada model i en quines circumstàncies preferim que siguin els uns o els altres qui prengui les decisions?

En aquest diàleg hi van participar Ernesto Ganuza, Juan Antonio Rodríguez Aguilar i Patricia García-Espín.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició Ciència fricció, les filòsofes Donna Haraway i Vinciane Despret conversaran sobre com construir relats que teixeixin noves aliances entre els humans i la resta d’espècies vives en un planeta abocat a un futur incert.

En un planeta malalt, on la vida corre un perill creixent d’extinció, l’espècie humana ha de canviar el relat de la seva suposada superioritat. Avui sabem que la interdependència de les espècies és un element clau de la vida, però en la mirada occidental el món natural segueix presentant-se com una realitat aliena amb la qual només ens relacionem des de la domesticació i el control.

En aquest debat hi van participar Donna Haraway, Vinciane Despret, Christian Alonso, Inés Macpherson i, com a moderadora, María Ptqk.

Els desplaçaments dels límits entre formats, àmbits i contextos està a l'ordre del dia en les pràctiques de la comunitat que representa les interseccions entre arts, ciències i tecnologies. 

Des d'aquestes pràctiques interdisciplinàries, els reptes constants als quals s'enfronten  els museus i centres mitjançant els seus espais expositius, arxius, col·leccions o esdeveniments de tota mena centraran aquesta trobada. 

Van participar en aquest debat Christiane Paul, Oliver Grau, José Luis De Vicente i, com a moderadora, Eva Sòria.

Existeix un mode de coneixement específic que és l'artístic i no té res a veure amb el coneixement científic ni el tecnològic, tot i que pot tenir alguns punts en comú que fan possible una fèrtil interrelació. Aquest serà l'objecte d'aquesta trobada en la qual debatrem, amb persones científiques, tecnòlogues, artistes i filòsofes, sobre els aspectes essencials al voltant de la investigació i producció de les pràctiques que creuen les arts amb les ciències, les tecnologies i la societat. 

Van participar en aquesta taula rodona Remedios Zafra, Mónica Bello, Gerfried Stocker, Michela Magas i, com a moderador, Pau Alsina.

Els humans han transformat el món de forma profunda. Amb la invenció del foc, la manipulació i creació d'eines, el desenvolupament de l'agricultura i la domesticació dels animals, les nostres limitacions com a éssers vius han estat superades per la possibilitat d’alterar la natura. Amb la revolució de la informació i la genètica molecular, les possibilitats de l'enginyeria dels sistemes vius s'han fet cada cop més tangibles. Amb els començaments del segle XXI sorgeixen noves formes de modificar cèl·lules i circuits cel·lulars que donen lloc a una nova revolució: la de la biologia sintètica. Comença una nova etapa on podem abordar malalties fins ara intractables o crear biorobots dissenyats a la carta. Quins són els límits?

En aquesta converça hi van participar Michael Levin, Ron Weiss, Núria Montserrat i, com a moderador, Michele Catanzaro.

El cervell és una de les grans fronteres del coneixement. La complexitat de les computacions que pot realitzar encara supera amb diferencia l'ordinador més potent del món. Per això el disseny de noves tecnologies que operin a la velocitat del cervell són imprescindibles per entendre el seu funcionament i per desenvolupar tractaments adients quan l’òrgan emmalalteix.

La llum està emergent com una gran solució a aquest problema. La seva alta velocitat i el ventall de longitud d'ones existents s’usen ja per modificar l'activitat de circuits neuronals i per activar fàrmacs. En combinació amb nous materials superconductors com el grafè, la llum i la fotofarmacologia tenen un gran potencial per esdevenir les noves tecnologies que permeten, finalment, que la medicina personalitzada arribi al tractament de malalties psiquiàtriques i neurològiques.

En aquest debat hi van participar Victòria Puig, Jose A. Garrido i, com a moderador, Pere Estupinyà.

A la taula rodona organitzada per IRB Barcelona es va parlar del present i el futur de la recerca en càncer de mama. Hi van participar Roger Gomis, cap del Laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer, IRB Barcelona i fundador Inbiomotion S.L.; Aleix Prat, cap del Departament d’Oncologia, Hospital Clínic, professor Titular de la Universitat de Barcelona (UB), cap del Grup de Genòmica Translacional i Teràpies dirigides a Tumors sòlids (IDIBAPS) i president de SOLTI; Anna Giannoni, pacient de càncer de mama; i, com a moderadora, la periodista Lídia Heredia.

StreamingBarcelona es va encarregar d'emetre en directe la roda de premsa on Ada Colau i Jordi Puigneró van presentat els nous autobusos ecològics (elèctrics i híbrids) que s'incorporen a la flota de TMB.

El dimecres 9 de juny, al Pati del Palau de la Virreina, el Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Granados, va fer pública la proposta guanyadora per programar el festival BAM, dins de les festes de la Mercè, per a les properes quatre edicions amb possibilitat de renovació d’un any més. La nova direcció del BAM també va etsar present a la roda de premsa.

En les darreres dècades s’ha produït un increment important del consum d'aliments ecològics. Aquests aliments s'associen a una major cura del medi ambient i a una alimentació més saludable, tant pel canvi de dieta que els sol acompanyar com pel seu perfil nutricional. Però, quines evidències científiques existeixen sobre tot això? 

En aquesta taula es va debatre sobre l'alimentació ecològica, els avantatges ambientals, nutricionals i de salubritat que comporta, i la percepció que en tenen les persones consumidores. 

Van particippar en el debat la María Dolores Raigón, Nicolás Olea, Guillermo Tamburini Beliveau, Laura Sánchez i, com a moderadora, Marina Di Masso Tarditti.

El 2009, l'Institut de Resiliència d'Estocolm (SRC) va desenvolupar el concepte de “límits planetaris”. Dins d’aquest concepte s’identifiquen set límits biofísics que, si els sobrepassem, poden posar en perill la vida en el nostre planeta. Un d’ells és el canvi climàtic, en el qual, la forma com produïm i consumim aliments juga un paper clau. Els sistemes alimentaris contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle entre un 21% i un 37%. És necessari reduir aquesta contribució i, alhora, desenvolupar sistemes resilients capaços d'alimentar-nos de manera sostenible i saludable. 

En aquesta conferència es va parlar de la relació entre canvi climàtic i nutrició en el marc dels límits planetaris. Hi van participar Cristina Tirado i, com a moderadora, Marta G. Rivera Ferre.

L'estudi de l'oceà és com un paradigma científic, ja que comprendre el seu funcionament requereix l'aportació de múltiples camps de coneixement, des de les ciències experimentals, de la vida i les humanitats, fins a les noves tecnologies. 

En aquesta Taula Rodona es parlará de com l'oceà tempera, produeix, recicla i emmagatzema. Com l'activitat de l'ésser humà modifica aquestes funcions? Quines poden ser les solucions als problemes actuals? Com podem trobar propostes per a un futur més respectuós i clamar el compromís dels diferents agents implicats? Totes aquestes preguntes i més les respondran en un debat en Josep Lluís Pelegrí, Isabel Cacho, Federico Mayor Zaragoza, Lydia Chaparro i, com a moderador, Jaume Vilalta i Casas.

El món dels virus, o virusfera com s’anomena en ciència, és un sistema altament complex que té unes implicacions radicals en l'equilibri de tots els ecosistemes del planeta. De fet, avui sabem que els virus es troben a l'origen de la vida, són clau en regular el clima planetari i en són, en gran manera, el motor de l'evolució. Alguns són necessaris per a la nostra vida. D'altres han enfonsat imperis.

En aquest debat hi intervindran Santiago Elena, Susanna Manrubia, Esteban Domingo i, com a moderaora, Núria Jar.

En aquesta converça s'han presentat i explicat algunes de les activitats que es portaran a terme durant el Festival Grec de 2021. Pots descobrir totes les activitats i cicles a la página web: https://www.barcelona.cat/grec/es/actividades-del-espectador

No t'ho perdis i viu el Festival Grec de molt a prop!

El diàleg del dijous 3 de juny Què ens diuen les plantes sobre nosaltres? Intel·ligència vegetal, va comptar amb la presència de Michael Marder, Catedràtic de Filosofia a Ikerbasque a la Universitat del País Basc, Vitòria-Gasteiz. 

Direcció científica a càrrec de Daniel Gamper i presentació a càrrec d’Antoni Bassas

El 2 de juny del 2021 es va presentar el projecte d’exposicions, programes públics, línies d’investigació i publicacions de La Virreina Centre de la Imatge per als quatre anys vinents a càrrec del director artístic de la institució, Valentín Roma, i el tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats. Aquesta proposta va ser avaluada d’«excel·lent» per part del jurat format per Montserrat Moliner, Manuel Segade, Nuria Enguita, Lis Costa, Cloe Masotta Lijtmaer i Joan Morey.

Dimarts 1 de juny, a les 12.30 hores, va tenir lloc a la Plaça Reial la presentació de L’Àgora Musical. Una iniciativa impulsada per l’ICUB en col·laboració amb L’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, el Liceu, el Mas i Mas Festival i diferents escoles de música de Ciutat Vella. L’Àgora Musical és una de les línies de L’Àgora Rambles, un programa de dinamització de la Rambla i els seus entorns a partir de la cultura, i inclou més de mig centenar de concerts que tindran lloc a la Plaça Reial entre els mesos de juny i novembre.

La roda de premsa va comptar amb la participació de Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella; Dani Granados, Delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Farrés, director de l’Escola de Músics i JPC, Elisenda Bassas, programadora de Jamboree i directora artística del Mas i Mas Festival, Marisol Jiménez, presidenta de l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial, i Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu.

Dimarts 1 de juny a les 10h, el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, i el president del Gremi de Restauració de Barcelona, Pere Chias, han presentat la campanya de comunicació “Barcelona, guarda’m lloc”, pensada per promoure el consum i la reactivació de bars i restaurants ara que la millora de la situació epidemiològica i assistencial ha permès recuperar el lleure amb una certa normalitat.

A l’acte també hi han assistit la regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Intern i Hisenda, Montse Ballarín, el director del Gremi, Roger Pallarols, i l’actor David Verdaguer, protagonista dels diferents espots; així com diversos restauradors de la ciutat.

Dilluns 31 de maig, a les 12.00 hores, va tenir lloc al pati del Palau de la Virreina  la presentació del projecte Barcelona Creació Sonora. Una iniciativa impulsada per l’ICUB amb el comissariat de L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, amb l’objectiu de promoure la creació musical emergent.

La roda de premsa comptarà amb la participació de Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació ciència i Comunitat; Robert Brufau, director general de l’Auditori de Barcelona; Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; i Joan Oller, director general del Palau de la Música Catalana.

L’Hospitalet ha acollit la cloenda del programa “Urbact OnStage. Escoles de Música pel Canvi Social”, projecte liderat per l’EMMCA, l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts. La jornada final, amb centres de diverses localitats europees, s’ha realitzat en línia i Torre Barrina ha estat la seu principal de la ciutat.

El dimecres, 26 de maig, a les 10 hores, va ser el torn del professorat i professionals de les diferents escoles locals, que van compartir les seves vivències i aprenentatges amb el projecte.

L’Hospitalet ha acollit la cloenda del programa “Urbact OnStage. Escoles de Música pel Canvi Social”, projecte liderat per l’EMMCA, l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts. La jornada final, amb centres de diverses localitats europees, s’ha realitzat en línia i Torre Barrina ha estat la seu principal de la ciutat.

El dimecres 26 de maig a la tarda, a les 15 hores, es va realitzar una taula rodona en la qual els participants van explicar que ha aportat a les seves escoles i ciutats el model EMMCA. 

L’Hospitalet ha acollit la cloenda del programa “Urbact OnStage. Escoles de Música pel Canvi Social”, projecte liderat per l’EMMCA, l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts. La jornada final, amb centres de diverses localitats europees, s’ha realitzat en línia i Torre Barrina ha estat la seu principal de la ciutat.

El programa es va inicar el dimarts, 25 de maig, a les 10 hores, amb la benvinguda als representants de les ciutats membres a càrrec de l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín; la secretària d’URBACT, Stefanie Weber, i el coordinador de la xarxa i de l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts (EMMCA), Raül Brenchat. 

A continuació, a les 10:30 hores, es va realitzar la conferència “L’impacte de la pràctica de les arts i l’educació en les arts”, a càrrec d’Anne Bamford, una referent internacional per la seva investigació en les arts, la creativitat, l’aprenentatge permanent i la tecnologia. 

L’Hospitalet ha acollit la cloenda del programa “Urbact OnStage. Escoles de Música pel Canvi Social”, projecte liderat per l’EMMCA, l’Escola Municipal de Música-Centre de les Arts. La jornada final, amb centres de diverses localitats europees, s’ha realitzat en línia i Torre Barrina ha estat la seu principal de la ciutat.

El 25 de maig a les 15:00 hores va tenir lloc taula rodona amb els representants polítics d’algunes de les ciutats participants i de dues xarxes de transferència de bones pràctiques relacionades amb l’art i l’educació. En aquesta taula, hi va participar el regidor d’Educació, Innovació i Cultura de L’Hospitalet, David Quirós.